(els carrers em recordaven el barri de Währing, a Viena, d'on és aquest palau abandonat)
M'obligo a sortir, preparat per aquest temps primaveral, amb una guía de Barcelona i una petita moleskine falsa a la butxaca. M'he posat sabates de vestir així que enfilo cap a la zona alta, per veure amb els meus propis ulls el Primero Primera i el Floral Café, dues noves propostes obertes a la zona de les Tres Torres. Vaig pujant però em desvio si veig un tendal bonic o algun cartell que em sedueixi a la llunyania. M'agrada el punt en el que es troben els carrers del Rosari i Castellnou, amb una farmàcia de tota la vida, un bar estret d'aquells que fan respecte i un restaurant amb un nom evocador, Pennsylvania. Després de passar pel tant estimat casc antic de Sarrià arribo a la tranquil·litat del carrer Doctor Carulla. Segueixo fins a donar amb el meu primer objectiu, l'hotel Primero Primera, tant exclusiu que fa cosa, i em quedo observant la seva simple però autòctona arquitectura. La meva sorpresa es produeix quan veig moviment, i descobreixo els carrers que envolten el Mercat de les Tres Torres. Aquest és un mercat de reduïdíssimes dimensions, però al seu voltant s'hi troben vestigis comercials de la Barcelona preolímpica. Les dues granges tradicionals amb les patates de matutano al costat de la porta, les botigueres amb bata, i sobretot el bar cafè mestres...
Si es segueix caminant pel barri un s'adona que tot i ser una zona molt exclusiva aquí les modes i el temps es rellenteixen, un vertader luxe en una ciutat amb una identitat tan canviant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario